Fa uns dies que vaig fer una entrada al blog parlant -amb ironia- d’uns fets casuals.
Ara ja podem confirmar que les sospites eren certes, aquells fets “casuals” pretenien orientar el resultat de la consulta interna que va fer l’Assemblea sobre la Llista Cívica. Recordem que el resultat final va ser 3.660 vots a favor d’impulsar-la i 3.758 en contra. El NO va guanyar per 98 vots.
Dos dies abans del tancament de la consulta, un grup de crítics amb el SN van anunciar als mitjans de comunicació que impugnarien el resultat perquè incomplia una pila de coses dels reglaments de l’ANC (segurament es pensaven que guanyaria el SÍ). Com que va guanyar el NO aquesta impugnació no l’han feta, això és fer trampes (o ensenyar el llautó).
Com ja es preveia, els partidaris del NO han activat tots els mecanismes per presentar-se als càrrecs del Secretariat Nacional, han tret el santcristu gros (Lluís Llach) i altres persones que havien dimitit d’anteriors secretariats (Pesarrodona, Manzanero, Pinyol, ….). Els coordinadors de les dues AT que es van pronunciar en contra de la llista cívica (Lleida i Girona, Alsina i Vila respectivament). També es presenta en Joan Matamala, que en el debat que hi va haver a Girona sobre la llista cívica va demostrar tenir molt mala educació, increpant al ponent del SÍ amb males formes. En fi.
El temps ens dirà si aquest gir que sembla que li volen donar a l’Assemblea acabarà sent positiu pel moviment independentista o per contra la convertirà en una comparsa …
El blog d'en Papikol 
Sí. Tens tota la raó. Ho anirem veient els propers mesos, depèn de com quedi la composició del nou Secretariat Nacional. La qüestió és que l’independentisme, o això que entenem amb aquest terme, es troba dividit entre els que propugnen un referèndum pactat (tots els partits indepes i els seus simpatitzants, que suposo correspon a aquests crítics de la LC) i els que creiem en la unilateralitat per ser fidels a la validesa de l’1 d’octubre. La contradicció està en que, el darrer Full de Ruta ens defineix com a unilateralistes, com a entitat. Per tant els crítics estan, en certa manera, en contra del Full de Ruta aprovat. I això s’ha de traduïr en acceptar que la nostra actuació ha de respondre a dos embats, dos fronts: l’exterior, cap a Espanya, i l’interior, contra els ocupants de les nostres institucions.
M'agradaM'agrada