Homenatge a Carme Junyent

El 3 de setembre passat va morir la lingüista Carme Junyent, per això li vull dedicar unes paraules (extretes del diari digital Vilaweb):

Hi ha persones necessàries, hi ha persones imprescindibles, hi ha persones insubornables, i la Carme Junyent era d’aquests estranys éssers que ho són tot. 

Gran africanista i estudiosa de les llengües en extinció. L’any 1992 va crear el Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) amb l’objectiu de difondre el valor de la diversitat lingüística del món.

Feminista fins al moll de l’os. Carme Junyent considerava que ser un mateix era essencial, encara que això anés contra el corrent majoritari. Per això, va pronunciar-se contra el desdoblament lingüístic, en un moment en què gairebé s’ha convertit en dogma. Com a lingüista, defensava que és el canvi social allò que fa evolucionar la llengua i no a la inversa. Deia: “El que cal canviar és la societat, la llengua ja té els seus propis mecanismes per fer-ho.” 

Professora de lingüística a la Universitat de Barcelona, es va especialitzar en antropologia i substitució lingüística, i també en llengües de la immigració. Aquests camps de recerca científica l’han portada a poder alertar, amb gran coneixement, sobre els perills de desaparició de la llengua catalana si no hi havia un canvi de comportament dels parlants.

Carme Junyent era una persona incòmoda perquè era lliure, que ens va ensenyar que havíem de salvar el català, que no ens havíem de rendir i que havíem d’aprofitar totes les escletxes per fer-ho.

Ha publicat molts llibres, entre els quals vull destacar el que va publicar el 2020, El futur del català depèn de tu, del qual citaré alguns paràgrafs:

Per començar, la impactant dedicatòria del llibre que diu així: “Als meus nets, que no sé si existiran ni si parlaran català, però la iaia els estima”.

“Sabem prou bé que una llengua no mor si els seus parlants no deixen de parlar-la. Per això, de fet, hi ha hagut casos en què s’ha exterminat directament els parlants. Què passa pel cap d’una persona que decideix no transmetre la seva llengua als fills?”

“Dèiem que una llengua pot trobar-se en la fase primària del procés d’extinció durant segles, mostrar-ne símptomes, fins que arriba el punt de deixar de transmetre’s. I també dèiem que en tots aquets casos coincideix que la comunitat ha entrat en un procés de bilingüització, és a dir: en la comunitat on es parla hi entra una nova llengua que la va substituint. Perquè en una comunitat on es parlen dues llengües, generalment -jo no conec cap cas que no sigui així-, hi ha una llengua que s’acaba imposant a l’altra.”

“El bilingüisme, com a objectiu, no crec que sigui assolible. Però la qüestió és que els bilingües som els qui tenim el català com a primera llengua. Entre els qui tenen el castellà, hi ha de tot. I els qui defensen el bilingüisme, normalment, ho fan per imposar la seva llengua.”

Crec que el millor homenatge que li podem fer és tenir sempre presents les seves paraules quan deia “les llengües moren perquè els seus parlants deixen d’usar-les” i actuar en conseqüència.

Gràcies, Carme, per tot el que ens has aportat. Descansa en pau.