No a la guerra….

Poema anònim medieval, que interpretava l’Ovidi Montllor:

Al damunt de la tomba
Hi ha nat un taronger
I a la branca més alta
Hi canta l’esparver
Que diu en son llenguatge
Sempre de cara al vent

Maleïdes les guerres
I aquell qui les va fer

Dit això, em faltaven alguns matisos al crit de “No a la guerra” que fem ara amb motiu de la guerra entre Rússia i Ucraïna, matisos que he trobat a les xarxes amb un tuit de l’escriptor Joan-Lluís Lluís, un altre tuit del fotoperiodista Jordi Borràs i una fotografia que he trobat a Facebook (no en sé l’autor):

Trobo el lema “No a la guerra” massa equidistant, ja que pot deixar entendre que hi ha una simetria entre els dos bàndols, tant en responsabilitat com en potència militar. No és gens el cas. Hi ha un dictador probablement psicòpata que bombardeja i un poble bombardejat. Joan-Lluís Lluís

Si una cosa hauríem d’aprendre del que està passant a Ucraïna és que la força de la raó no serveix per a res. Davant de la tirania el que compta, ens agradi o no, és la raó de la força. Una lliçó per tenir ben present. Jordi Borràs