Escorinyol

Ho vaig somiar una nit: durant el somni hi havia algú que pronunciava aquesta paraula “escorinyol”. Quan em vaig despertar aquell matí, la paraula seguia ressonant al meu cap… De seguida que vaig poder la vaig consultar al diccionari i la sorpresa va ser que no existia. Pel buscador d’internet tampoc vaig tenir sort, aquesta paraula no existeix.

D’entrada em vaig quedar fotut perquè m’hagués agradat que tingués algun significat… Llavors vaig estar pensant que era una llàstima que si m’havia inventat una paraula nova no tingués cap significat. No passa cada dia que t’inventes una paraula (de fet no m’havia passat mai abans…)

Vaig estar donant-hi unes quantes voltes -de fet no seria una exageració dir que durant uns quants dies el tema em va quasi obsessionar-, finalment vaig decidir inventar-me també el significat -ja no venia d’aquí després d’inventar-me la paraula…-

Vaig arribar a la conclusió que la paraula seria una composició de les paraules “escorar” i “espanyol” i que tindria un cert aire irònic. Vegem-ho:

Escorar: Anar una embarcació més inclinada d’un costat que de l’altre per tenir el pes mal repartit

Espanyol: Relatiu o pertanyent a Espanya o al Poble espanyol.

Per tant, fent una translació a la política i fent gala del meu costat més friqui vaig decidir que aquesta paraula inventada per mi significava el següent:

Escorinyol-a: Persona que exerceix la política institucional, que diu que és independentista -que assegura que és més independentista que ningú- però que en realitat, es decanta, s’inclina, en les seves decisions i accions, a favor d’Espanya. És una persona que té el pes del pensament independentista mal repartit…

Per acabar i en la meva defensa només diré que com que la paraula me l’he inventada jo li puc donar el significat que em sembli més oportú.