Formación del Espíritu Nacional (FEN)

Viquipèdia: “Formación del espíritu nacional, de sigles FEN, era el nom d’una assignatura obligatòria al batxillerat espanyol durant el franquisme. El seu propòsit era explícit des del seu mateix nom: l’adquisició dels valors que s’identificaven amb el concepte nacionalista d’Espanya propi del Movimiento Nacional. Va desaparèixer dels plans d’estudis en el franquisme final amb la Llei General d’Educació de 1970 que va implantar l’EGB i el BUP, que es va aplicar als nascuts el 1961.”

D’acord amb el “Reglamento general de los centros de Enseñanza Media y Profesional de 3 de Noviembre de 1953” els professors per l’assignatura de FEN s’escollien de la següent manera: “Designado por el Ministerio de Educación Nacional, a propuesta de la Delegación Nacional del Frente de Juventudes, o en su caso de la Sección Femenina de Falange Española Tradicionalista i de las JONS. Habrá en cada centro un profesor de Formación del Espíritu Nacional (Art. 16)”

M’ha vingut al cap això de la FEN i n’he buscat informació, quan, llegint un llibre sobre la vaga de tramvies de Barcelona de 1951, m’ha aparegut el nom del meu professor de FEN de quan jo anava a l’institut (a finals dels 60 i primers dels 70 del segle passat).

L’home es deia Melchor Hernando. Quan feia de professor, era un senyor ja gran, calb i amb un bigoti una mica exòtic (com el que porta l’Hercules Poirot a les pel·lícules, recargolat de les puntes). Ens parlava de “las Cortes españolas”, “los procuradores en Cortes”, “las leyes orgánicas”, i tota la parafernàlia d’aquella època. També recordo que ens havia explicat que havia lluitat al costat de Franco, i també que havia anat a la División Azul. Tot i que a la classe només hi havia 2 o 3 companys polititzats, tots sabíem que aquell professor era franquista i que allò que ens explicava ho havíem d’aprendre només per aprovar l’assignatura. De fet, a la FEN juntament amb les assignatures de Religió i d’Educació Física n’hi deien “les tres maries” perquè entre els alumnes es considerava que no eren importants, només calia aprovar-les.

Gràcies al llibre que he esmentat (“La vaga de tramvies de Barcelona de 1951” de Fèlix Fanés) he sabut que al 1951 aquest tal Melchor Hernando era el secretari del Governador Civil de Barcelona, Eduardo Baeza Alegria, que havia estat nomenat expressament per Franco i que va ser el governador civil responsable de la repressió posterior a la vaga de tramvies i a la vaga general que hi ha haver a Barcelona els primer dies de març de 1951.

A més a més, pel que diu el llibre, aquest Hernando era “vieja guardia” (La «Vieja Guardia» de FET y de las JONS va ser una organització paramilitar d’extrema dreta que va existir a Espanya durant el franquisme i pel que he pogut veure per internet, encara existeix…).

I per les xarxes he trobat que un tal Melchor Hernando (podria ser el mateix) va ser secretari del Consejo Obrero Local de Zaragoza l’any 1934, quan el 15 de desembre es va constituir la Central Obrera Nacional Sindicalista (CONS), que era una organització sindical obrera depenent de la Falange Española de las J.O.N.S. En resum, una bona peça…

Convé conèixer la història per no repetir-la.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s